Una berlina familiar, campiona d'Espanya de GT enfront dels superesportius de Ferrari i Porsche. És la heroïcitat que va protagonitzar el SEAT Toledo GT el 2003, gràcies a un reglament que permetia de construir un autèntic cotxe de curses amb la imatge d'un turisme de gran sèrie.

El SEAT Toledo GT va debutar en l'última cita del Campionat d'Espanya de GT de 2002, a Barcelona, en mans de Balba González-Camino i Miguel Ángel de Castro, campions dos anys abans. Fou el preludi del desembarcament de SEAT en el campionat el 2003, amb dues unitats desenvolupades per SEAT Sport juntament amb l'equip DMR (Darro Motor Racing).

Els dos Toledo GT van dominar àmpliament el campionat, amb set victòries en onze curses. El cotxe de González-Camino i De Castro va guanyar-ne tres, mentre que el de Ginés Vivancos i Jordi Gené es va imposar en quatre. Vivancos es va coronar campió en solitari (en la primera cita del curs, va córrer acompanyat per Ignacio Bultó i va sumar uns punts extra), i l'equip mixt format per Balba i Miguel Ángel va ser subcampió, per davant d'un Porsche i un Ferrari.

L'origen del SEAT Toledo GT es remunta al 2001, quan SEAT Sport dona suport al projecte de SEAT France de construir un cotxe per al Campionat de França de Superturismes, desenvolupat per l'equip francès SNBE. El campionat francès es regeix pel reglament “Silhouette” i permet de transformar una tranquil•la berlina familiar en un autèntic cotxe de curses. Inicialment, l'equip treballa sobre la base d'un SEAT León, però finalment s'opta pel Toledo, atès que l'aerodinàmica d'una berlina de tres volums és més efectiva.

Pel que fa al motor, es tria un V6 atmosfèric de 3 litres d'origen Audi, que lliura 290 CV, i la caixa de canvis és una Hewland seqüencial de 6 marxes. Ja el 2001, el Toledo Silhouette aconsegueix guanyar una cursa, a Magny-Cours, en mans del pilot francès Christophe Bouchut. El 2002, el resultat és encara millor i el pilot belga Vincent Radermecker és subcampió de França.

Amb vista al 2003, SEAT Sport decideix d’adaptar la recepta del Toledo Silhouette al Campionat d'Espanya de GT, que també permet de fer córrer cotxes tipus “silueta”. Les modificacions són nombroses: el xassís tubular es fa més rígid i se’n rebaixa el centre de gravetat. Alhora, el V6 Audi rep dos turbos, que disparen la potència fins als 500 CV. Finalment, tot esprement fins al límit les característiques permeses pel reglament, l’amplada del Toledo GT arriba fins als 2,1 metres. El resultat és un cotxe de curses impressionant, per bé que amb la imatge d'un SEAT Toledo.

A l'èxit de SEAT en el Campionat d'Espanya es va sumar també el títol en el campionat francès, ja que Christophe Bouchut va ser campió de França el 2003 amb el SEAT Córdoba Silhouette, basat en la nova generació del Córdoba. A més a més, aquest any SEAT va debutar en el Campionat d’Europa de Turismes amb el Toledo ETCC, una aventura que havia de culminar amb els títols mundials dels León TDI WTCC, el 2008 i 2009.

Després de la primera i reeixida temporada del Toledo GT en el Campionat d'Espanya, SEAT Sport va desenvolupar el SEAT CUPRA GT, que combinava el xassís tubular i el motor V6 biturbo del Toledo GT amb la carrosseria del showcar desenvolupat per SEAT Sport i el Centre de Disseny de SEAT a Sitges, i presentat en el Saló de Barcelona de 2003.

Tanmateix, el SEAT CUPRA GT no arribaria a igualar els èxits del Toledo. El reglament va anar reduint progressivament la potència del motor amb la restricció de les brides d'admissió, fins al punt que SEAT acabaria substituint el motor biturbo per un V10 Lamborghini atmosfèric. A més a més, també s'acabaria limitant l’amplada del cotxe, fins als 2 metres.

Ginés Vivancos i Jordi Gené van canviar el Toledo GT pel SEAT CUPRA GT a mitjan temporada 2004. La segona unitat del Toledo GT va continuar corrent en el Campionat d'Espanya de GT, pilotat per l'equip privat de Lluís Llobet i Víctor Fernández, fins al final de la temporada de 2006.

Amb el projecte del Toledo GT, SEAT va reprendre un capítol anterior de la seva història esportiva, ja que el 1980 SEAT Competición ja havia dissenyat el SEAT 131-2100 Grup 5, segons un reglament que també era de tipus “silueta”. El cotxe va ser subcampió d'Espanya de turismes el 1980, amb Salvador Cañellas, i campió el 1981, amb Santiago Martín Cantero.