El Siata Tarraco és un cupè derivat del SEAT 600, amb una carrosseria sport de tres volums i un motor potenciat. Fins a l'aparició de la família SEAT 850, el Tarraco oferia una alternativa més elegant i exclusiva del petit SEAT 600.

El Tarraco es produïa a la factoria de Siata a Tarragona (d'aquí li ve el nom), sobre els autobastidors de SEAT 600 subministrats per SEAT. El model més famós dels transformats per Siata va ser la furgoneta Formichetta, també derivada del 600. En la gamma de SEAT, el Tarraco cobria el forat entre el SEAT 600 i la gran berlina 1400 C. L’exclusivitat tenia un preu, atès que el Tarraco costava gairebé el doble que un 600.

La primera unitat del Tarraco es va presentar a la Fira de Mostres de Barcelona de 1961. A l’estiu en va començar la producció en sèrie. El Tarraco no només presentava una carrosseria sport que el diferenciava totalment d'un SEAT 600, sinó que Siata també transformava el motor original SEAT de 633 cc amb un kit que n’augmentava la cilindrada fins a 735 cc i la potència, fins a 31 CV, uns deu més que el 600 berlina. Siata també comercialitzava aquests kits per als usuaris del SEAT 600.

A més a més, l'interior del Tarraco també era exclusiu, amb un davantal de disseny propi, tot i que mantenia el volant original del 600. La distància entre els eixos era la mateixa del 600 berlina, però el gran vidre del darrere i les finestretes laterals posteriors (més grans i amb obertura en compàs) oferien una visibilitat millor. El maleter continuava estant sota el capot del davant, com en el 600 berlina; en el tercer volum del darrere només hi havia el motor, i no s’hi podia dur equipatge.

El primer canvi substancial en la gamma del Tarraco va arribar el 1963, quan SEAT va presentar una nova versió del 600, el 600 D. Amb la cilindrada del motor de fàbrica augmentada fins als 767 cc, la preparació Siata 750 va deixar de tenir raó de ser, i els Tarraco van passar a muntar el mateix motor que el 600 D de sèrie. Aquest any de 1963, la producció del Tarraco es va estabilitzar en unes 20 unitats mensuals.

Aleshores, Siata va començar a estudiar un nou kit sobre el motor del 600 D, amb la cilindrada augmentada fins a 850 cc i 36 CV de potència. Es va presentar en la Fira de Mostres de Barcelona de 1964, tot i que no es va començar a comercialitzar fins a l'any següent. Tanmateix, es va mantenir la variant amb el motor del 600 D. Així, la gamma Tarraco de segona sèrie s'oferia en les versions 750 (amb el motor 600 D) i 850, amb el motor potenciat. Els retocs estètics eren uns nous llums del darrere i un nou capot davanter de fibra de vidre, sense les dues motllures longitudinals cromades que hi tenia el Tarraco de primera sèrie.

El 1966, l'aparició del nou SEAT 850 va cobrir el buit que ocupava el Tarraco. No només el 850 tenia una línia de tres volums i el seu motor de sèrie ja era de 850 cc, sinó que SEAT va anunciar que també en produiria una versió cupè. Així doncs, l'estiu de 1966 es va deixar de produir el Tarraco i Siata es va centrar en els models comercials sobre base SEAT, el ja esmentat Formichetta i la posterior Minivan.

En total, es van fabricar unes 600 unitats del Siata Tarraco, 475 del model 750 (amb el motor potenciat a 735 cc o amb el motor de sèrie del 600 D) i 123 del 850. Curiosament, el nom Tarraco va tornar a la gamma de SEAT uns cinquanta anys més tard. En efecte, el 2018 Tarraco va ser el nom elegit per votació popular per a batejar el nou SUV gran de SEAT, que s’havia de llançar a la darreria d'aquest mateix any.

La unitat que es conserva en la Col•lecció de SEAT HISTÓRICOS és un Tarraco de primera sèrie, matriculat a mitjan 1962, amb el motor potenciat amb el kit Siata 750. SEAT HISTÓRICOS el va recuperar després d'un llarg procés de restauració a la Nau A-122. La feina va pagar la pena, atès que es calcula que tot just sobreviuen una desena d'unitats del Tarraco.